XXIII edició de la Mostra de València

XXIII edició de la Mostra de València

Ornella Muti, estrella convidada de l'edició
39° 27′ 58″ N, 0° 21′ 37″ O / 39.4661°N,0.3603°O / 39.4661; -0.3603
Tipus	edició d'un festival de cinema
Part de	Mostra de València
Interval de temps	27 novembre - 4 desembre 2002
Data	2002
Número d'edició	23
←2001 2003 →
Localització	Palau de la Música de València (Comarca de València)
Estat	Espanya
Presentador	Elsa Pataky
Direcció	Jorge Berlanga
Conferit per	Casa de la Vila de València
Pressupost	1.262.125 €
Assistència	28.000

La XXIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 4 de desembre de 2002 a València. Aquesta edició fou l'última dirigida per Jorge Berlanga, a qui es fa responsable del declivi del festival, la caiguda del número d'espectadors i la caòtica gestió econòmica.^[1] Les projeccions es van fer a les 14 sales dels Cines Lys de València. Es van projectar un total de 131 pel·lícules, de les que 40 (el 30 %) no són de països mediterranis: 14 a la secció oficial, 11 a la secció informativa, 11 a la secció Opera Prima, 10 a al cicle Decoradors Valencians, 10 del cicle Escándalo"", 7 del Cicle 40 Anys de Cinema Negre Francès, 8 del Cicle Cine amb Glamour, 7 de l'homenatge a Michael Caine, 15 del cicle dedicat a Bigas Luna i Juan Antonio Bardem, 9 de l'homenatge a Concha Velasco, 9 de l'homenatge a José Luis López Vázquez, 11 del cicle Traka i 7 dels Conciertos a Medianoche. El cartell d'aquesta edició seria fet per Doménec Santafelícitas, el pressupost fou d'1.262.125 euros i va rebre 25.000 visitants.^[2]

La gala d'inauguració fou presentada per Elsa Pataky, i l'estrella convidada fou Ornella Muti, qui va assistir juntament amb els homenatjats Bigas Luna, Concha Velasco i José Luis López Vázquez. També van estar presents Antonio i Emma Ozores, María Isbert, Aitana Sánchez Gijón i Francesca Neri, i es va projectar 8 femmes de François Ozon.^[3] La gala de clausura fou protagonitzada per Fabio Testi i un grup de joves asseguts a les escales del Palau que protestaven per la baixa qualitat del festival.

Pel·lícules exhibides

Secció oficial

Secció informativa

• Gamle mænd i nye biler de Lasse Spang Olsen
• Cualquiera de David Marqués
• Ha-Shiva MeHodu de Menahem Golan
• Paz! de Renato de Maria

Cicles i homenatges

Jurat

Fou nomenada president del jurat el director espanyol José Luis Borau i la resta del tribunal va estar format pel director de fotografia Fernando Arribas, el director José Antonio Escrivá, l'actriu María Esteve, el productor Francisco Hoyos, l'actor Jorge Perugorría i el crític d'art Gerard Xuriguera.^[5][6]

Premis

• Palmera d'Or (30.000 euros): La Chatte à deux têtes de Jacques Nolot ^[7][8][9]
• Palmera de Plata (18.030 euros): Inch'Allah dimanche de Yamina Benguigui
• Palmera de Bronze (6.010 euros): Kikar Ha-Halomot de Benny Toraty
• Premi Pierre Kast al millor guió: Benny Toraty per Kikar Ha-Halomot
• Menció a la millor interpretació femenina: Fejria Deliba per Inch'Allah dimanche de Yamina Benguigui
• Menció a la millor interpretació masculina: Peter Musevski per Kruh in mleko de Jan Cvitkovič
• Menció a la millor banda sonora: Rambo Amadeus per Boomerang de Dragan Marinković
• Menció a la millor fotografia: Germain Desmoulins per La Chatte à deux têtes de Jacques Nolot
• Premi del Públic: Gamle mænd i nye biler de Lasse Spang Olsen
• Premi Opera Prima: Smoking Room de Julio D. Wallovits i Roger Gual
• Menció especial per Un perro llamado dolor de Luis Eduardo Aute

Referències

Fonts

• Vicent Gregori García. De València al Mediterráneo. Mostra de València 1991-2011. Mostra Viva del Mediterrani, 2019, p. 369. ^{[Enllaç no actiu]}