Zingiberàcies
Zingiberaceae  | |
|---|---|
 Etlingera elatior | |
| Dades | |
| Font de | zerumbone (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Zingiberaceae Martinov, 1820 |
| Tipus taxonòmic | Zingiber |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Les zingiberàcies (Zingiberaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les zingiberals (Zingiberales) ,[1] dins del clade de les commelínides, un subclade de les monocotiledònies.[2]
Comprèn unes 1.300 espècies agrupades en 57 gèneres.[3] Són plantes natives de les zones tropicals i subtropicals del món, destaca l'àrea que va del sud-est d'Àsia fin a Malèsia.[4] Inclou espècies molt conegudes com el gingebre (Zingiber officinale), el cardamom (Elettaria cardamomum) o la cúrcuma (Curcuma longa).[3]
Descripció
La majoria són plantes tropicals, i la màxima diversitat se'n troba al sud-est asiàtic. Solen ser plantes perennes i rizomatoses.
Taxonomia
Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1820, sota el nom de Zinziberaceae[5] a l'obra Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (Diccionari tecno-botànic en llatí i rus) pel botànic rus Ivan Martinov (1771-1833).[6][7]
Gèneres
Dins d'aquesta família es reconeixen els 57 gèneres següents:[5]
- Adelmeria Ridl.
- Aframomum K.Schum.
- Alpinia Roxb.
- Amomum Roxb.
- Aulotandra Gagnep.
- Boesenbergia Kuntze
- Burbidgea Hook.f.
- Camptandra Ridl.
- Caulokaempferia K.Larsen
- Cautleya (Royle ex Benth.) Hook.f.
- Conamomum Ridl.
- Cornukaempferia Mood & K.Larsen
- Curcuma L.
- Cyphostigma Benth.
- Distichochlamys M.F.Newman
- Elettaria Maton
- Epiamomum A.D.Poulsen & Škorničk.
- Etlingera Giseke
- Gagnepainia K.Schum.
- Geocharis (K.Schum.) Ridl.
- Geostachys (Baker) Ridl.
- Globba L.
- Haniffia Holttum
- Hedychium J.Koenig
- Hemiorchis Kurz
- Hornstedtia Retz.
- Johoralia C.K.Lim
- Kaempferia L.
- Kedhalia C.K.Lim
- Lanxangia M.F.Newman & Škorničk.
- Larsenianthus W.J.Kress & Mood
- Leptosolena C.Presl
- Meistera Giseke
- Myxochlamys A.Takano & Nagam.
- Nanochilus K.Schum.
- Newmania N.S.Lý & Škorničk.
- Parakaempferia A.S.Rao & D.M.Verma
- Perakalia C.K.Lim
- Plagiostachys Ridl.
- Pleuranthodium (K.Schum.) R.M.Sm.
- Pommereschea Wittm.
- Pyrgophyllum (Gagnep.) T.L.Wu & Z.Y.Chen
- Renealmia L.f.
- Rhynchanthus Hook.f.
- Riedelia Oliv.
- Roscoea Sm.
- Scaphochlamys Baker
- Siamanthus K.Larsen & J.Mood
- Siliquamomum Baill.
- Siphonochilus J.M.Wood & Franks
- Stadiochilus R.M.Sm.
- Sulettaria A.D.Poulsen & Mathisen
- Sundamomum A.D.Poulsen & M.F.Newman
- Tamijia S.Sakai & Nagam.
- Vanoverberghia Merr.
- Wurfbainia Giseke
- Zingiber Mill.
Usos
Moltes han estat emprades tradicionalment com a espècies o condiments, com el gingebre, la cúrcuma, el cardamom, la galanga, la malagueta i la zedoària.
Referències
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «Zingiberaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «ZINGIBERACEAE Martinov» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Zingiberaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Zingiberaceae Martinov» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Martinov, 1820, p. 682.
Bibliografia
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Martinov, Ivan. Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (en rus i llatí), 1820.
