Albrecht Brandi

Albrecht Brandi

Biografia
Naixement	20 juny 1914 Dortmund (Alemanya)
Mort	6 gener 1966 (51 anys) Colònia (Alemanya)
Sepultura	Hauptfriedhof Dortmund (en) , A23/92-99
Dades personals
Formació	Acadèmia Naval de Mürwik (1936–1937)
Activitat
Lloc de treball	Aràbia Saudita Essen
Ocupació	militar (1935–), soldat (1935–)
Activitat	1935-1945
Membre de	Rotary Club Association of German Architects (en)
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi RFA
Branca militar	Kriegsmarine
Rang militar	Fregattenkapitän
Unitat militar	SSS Gorch Fock Creuer lleuger Karlsruhe 5 U-boat Flotilla 7 U-boat Flotilla 29 U-boat Flotilla
Comandant de (OBSOLET)	U-617, Abpr 1942 – Set 1943 U-380, Des 1943 – Mar 1944 U-967, Abr 1944 – Jul 1944
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Altres ocupacions	Arquitecte
Família
Fills	Sabine Brandi
Pare	Ernst Brandi
Parents	Karl Brandi (oncle)
Premis Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants

Albrecht Brandi (Dortmund, 20 de juny del 1914 – Dortmund, 6 de gener del 1966) va ser un comandant de submarí alemany durant la Segona Guerra Mundial. Conjuntament amb Wolfgang Lüth va ser l'únic membre de la Kriegsmarine que van ser condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants. Brandi és conegut per ser un comandant d'U-boat agressiu i atrevit.

Durant la seva carrera naval Brandi destruí 12 vaixells, incloent un minador i dos destructors. Amb aquestes 3 victòries Brandi esdevingué el comandant de submarins que destruí més naus de guerra. Malgrat això, no és pas el comandant amb més vaixells enfonsats (aquest és Otto Kretschmer, amb 47 victòries). Brandi ocupa el número 24 de la llista de comandants de submarí alemanys amb més victòries.

Biografia

Brandi s'allistà el 1935 a la Kriegsmarine i estudià a bord del creuer Emden. Després de graduar-se esdevingué comandant del minador "M-1". Durant el primer any de la Segona Guerra Mundial, Brandi netejà diversos camps de mines al mar del Nord.

L'abril del 1941 Brandi inicià el seu entrenament pels submarins a Neustadt in Holstein. Entre maig de 1941 i abril de 1942, Brandi va ser Kommandantenschüler (Comandant en pràctiques) a bord del U-522, comandat pel famós Erich Topp durant 3 patrulles. El 9 d'abril de 1942 Brandi va rebre el comandament del seu propi submarí, l'U-617, completant l'entrenament habitual amb la nova nau a la 5 U-boat Flotilla.

Guerra a la Mediterrània

Per a la seva primera patrulla, Brandi abandonà Kiel a l'agost de 1942, operant a les Aproximacions Occidentals abans d'arribar a St. Nazaire a l'octubre. Durant aquest període Brandi destruí quatre mercants. A la seva segona patrulla, al novembre de 1942, Brandi va haver de dirigir-se cap a la Mediterrània. Per arribar al seu destí Brandi havia de travessar el molt vigilat estret de Gibraltar. Decidí travessar-lo navegant de nit per la superfície amb els motors aturats, deixant-se conduir pels corrents de l'estret (que en superfície van de l'Atlàntic a la Mediterrània). Durant aquest extremadament perillós viatge, Brandi va ser descobert per un bombarder Short Sunderland que deixà anar dues càrregues de profunditat; però les bombes fallaren l'objectiu i Brandi aconseguí superar l'estret. Durant la seva patrulla Brandi reclamà haver enfonsat un destructor i danyat un petroler, tot i que cap dels dos va ser confirmat pels registres aliats.

A la Mediterrània, l'U-617 va ser assignat a la 29 U-boat Flotilla, amb base a La Spezia i a Toló, comandada per Fritz Frauenheim. Durant 1943 Brandi realitzà diverses patrulles per la Mediterrània, apuntant cap a naus de guerra britàniques que atacaven els combois alemanys i italians vitals per l'Afrikakorps al nord d'Àfrica.

La Mediterrània oferia diversos desafiaments per a un capità de submarí. Aquelles aigües oferien poques oportunitats de navegar per sota l'aigua i els britànics tenien cobertura aèria sobre tota la meitat sud del mar. Això, conjuntament amb el fet que els seus adversaris eren vaixells de guerra o combois molt protegits, fan els èxits de Brandi molt remarcables.

En la seva tercera patrulla, el desembre de 1942, Brandi enfonsà el remolcador oceànic St Issey, a més de dos mercants més.

El desembre de 1943 Brandi enfonsà el minador britànic HMS Welshman a poques milles de la costa de Malta. La destrucció d'aquest vaixell va ser important, car com a minador era una part important de la defensa de Malta. Per aquesta victòria va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. A més enfonsà dos vaixells d'un comboi ben protegit. L'abril del 1943 Brandi reclamà l'enfonsament d'un creuer lleuger a 40 milles de la costa de Gibraltar. Brandi va ser condecorat amb les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller; tot i que l'enfonsament no va ser confirmat.

Als mesos de juny i juliol realitzà dues patrulles més, tot i que sense èxit.

El setembre del 1943, en la darrera patrulla del U-617, Brandi enfonsà el HMS Puckeridge, un destructor classe Hunt davant Gibraltar. Uns dies després, el 12 de setembre, va ser atacat per avions britànics davant la costa de Marroc. La tripulació antiaèria reclamà haver abatut un avió, tot i que no va ser confirmat, mentre que 3 bombes queien prop del U-617. Els danys van ser tan seriosos que Brandi decidí abandonar el vaixell. Després d'evacuar la tripulació en bots de goma, l'U-617 va ser enfonsat mitjançant càrregues de demolició. Aconseguiren arribar a la costa i van ser internats per tropes espanyoles. Brandi va ser confinat a un camp per a oficials prop de Cadis, i des d'allà aconseguí tornar a Alemanya.^[1]

El gener de 1944 Brandi tornà a Toló i prengué el comandament del U-380. Brandi completà una patrulla amb l'U-380, però aquest va ser destruït el 13 de març de 1944 Toló per un atac de bombarders de la 9a Força Aèria. L'abril del 1944 Brandi esdevingué comandant del U-967. Durant la seva primera patrulla, al maig de 1944, Brandi enfonsà el destructor USS Fechteler. A continuació rebé les Espases per afegir a la seva Creu de Cavaller.

Durant la seva següent patrulla amb l'U-967 al juny de 1944, Brandi va estar molt malalt i va haver de tornar a la base. A continuació va ser nomenat comandant de tots els submarins al Bàltic oriental. Durant el seu comandament, diversos vaixells van ser enfonsats al Bàltic, i Brandi va afegir els Diamants a la Creu de Cavaller. Durant el darrer any de la guerra comandà una petita flota de submarins.

Després de la guerra començà una carrera com a arquitecte.

Historial militar

Victòries

Durant el seu servei d'U-boat Branri reclamà haver enfonsat 26 vaixells, 100.000 GRT.

El total confirmat va ser:

• 8 vaixells enfonsats, amb un total de 25.879 GRT
• 1 vaixell de guerra auxiliar enfonsat amb un total de 810 GRT
• 3 vaixells de guerra enfonsats amb un total de 5.000 GRT

Data	U-boat	Nom del vaixell	Nationalitat	Tonnage	Destí
7 de setembre de 1942	U-617	Tor II	feroes	292	enfonsat
23 de setembre de 1942	U-617	Athelsultan	britànic	8,882	enfonsat
23 de setembre de 1942	U-617	Tennessee	britànic	2,342	enfonsat
24 de setembre de 1942	U-617	Roumanie	belga	3,563	enfonsat
28 de desembre de 1942	U-617	HMS St. Issey (W25)	britànic	810	enfonsat
15 de gener de 1943	U-617	Annitsa	grec	4,324	enfonsat
15 de gener de 1943	U-617	Harboe Jensen	noruec	1,862	enfonsat
1 de febrer de 1943	U-617	HMS Welshman (M84)	britànic	2,650	enfonsat
5 de febrer de 1943	U-617	Corona	noruec	3,264	enfonsat
5 de febrer de 1943	U-617	Henrik	noruec	1,350	enfonsat
6 de setembre de 1943	U-617	HMS Puckeridge (L108)	britànic	1,050	enfonsat
5 de maig de 1944	U-967	USS Fechteler (DE-157)	estatunidenc	1,300	enfonsat

Promocions

Offiziersanwärter - 5 d'abril de 1935

Seekadett – 25 de setembre de 1935

Fähnrich zur See – 1 de juliol de 1936

Oberfähnrich zur See - 1 de gener de 1938

Leutnant zur See - 1 d'abril de 1938

Oberleutnant zur See - 1 d'octubre de 1939

Kapitänleutnant - 1 d'octubre de 1942

Korvettenkapitän - 8 de juny de 1944

Fregattenkapitän – 18 de desembre de 1944

Condecoracions

Passador de Combat de Submarins

Insígnia de Guerra dels Submarins en Or i Diamants (abril de 1943)^[2]

Creu de Ferro de 2a classe

Creu de Ferro de 1a classe

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 21 de gener de 1943 com a Kapitänleutnant i comandant del U-617^[3][4]

Fulles de Roure – 11 d'abril de 1943 com a Generalmajor i comandant del U-617 (224è)^[3][5]

Espases – 9 de maig de 1944 com a Kapitänleutnant i comandant del U-380 (66è)^[3][6]

Diamants – 24 de novembre de 1944 com a Korvettenkapitän i comandant del U-967 (22è)^[3][7]

1 menció al Wehrmachtbericht (12 d'abril de 1942)

Medalla al Valor Militar de Plata (Itàlia)

Referències

Bibliografia

• Blair, Clay : Hitler's U-Boat War [Volume 2]: The Hunted 1942-1945 (1998) ISBN 0-304-35261-6 (2000 UK paperback ed.)
• Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
• Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (en alemany). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
• Fraschka, Günther (1994). Knights of the Reich. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Military/Aviation History. ISBN 0-88740-580-0.
• Kurowski, Franz (1995). Knight's Cross Holders of the U-Boat Service. Schiffer Publishing Ltd. ISBN 0-88740-748-X.
• Range, Clemens (1974). Die Ritterkreuzträger der Kriegsmarine (en alemany). Stuttgart, Germany: Motorbuch Verlag. ISBN 3-87943-355-0.
• Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz (en alemany). Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3.
• Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939 - 1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
• Thomas, Franz (1997). Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 1: A–K (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2299-6.
• Williamson, Gordon & Pavlovic, Darko (1995). U-Boat Crews 1914–45. Oxford, UK: Osprey Publishing Limited. ISBN 1-85532-545-4.
• Williamson, Gordon (2006). Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941-45. Osprey Publishing Ltd. ISBN 1-84176-644-5.
• Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten (en alemany). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1.

Enllaços externs

• uboat.net Pàgina sobre Albrecht Brandi