Herbert Otto Gille

Herbert Otto Gille

Arthur Nebe
Biografia
Naixement	8 març 1897 Bad Gandersheim (Alemanya)
Mort	26 desembre 1966 (69 anys) Stemmen (Alemanya) (en)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1910 – 1919, 1934 – 1945
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1931–)
Membre de	Allgemeine SS (1931–1933) Schutzstaffel
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi (fins a 1945) RFA
Branca militar	Exèrcit Imperial Alemany Reichswehr Waffen-SS
Rang militar	SS- Obergruppenführer
Unitat militar	5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking
Comandant de (OBSOLET)	5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Invasió de Polònia Batalla de França Operació Barbarroja
Altres ocupacions	treballà per a un diari
Participà en
13 juliol 1946	Pohl Trial (en)
Premis Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants

Herbert Otto Gille (8 de març de 1897 – 26 de desembre de 1966) va ser un general alemany, condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants i amb la Creu Alemanya en Or, sent el membre de les Waffen-SS amb les condecoracions més altre de la Segona Guerra Mundial. Al final de la guerra tenia el rang de SS-Obergruppenfuhrer und General der Waffen-SS.

Biografia

Nascut a Gandersheim, Gille començà la seva carrera militar com a tinent d'artilleria durant la I Guerra Mundial, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe. Abandonà l'exèrcit el 1919 i treballà en tasques agrícoles i com a venedor de cotxes fins al 1931, quan s'uní al Partit Nazi i a les Waffen-SS. Es casà amb Sophie Charlotte Mennecke el 4 de gener de 1935, amb qui va tenir una filla, nascuda el 9 d'octubre de 1935.

El 1934 tornà a ser donat d'alta al servei per les SS, sent nomenat comandant de companyia a Ellwangen, més tard comandant de batalló del regiment SS Germania a Arolsen. Posteriorment serví com a comandant d'una unitat d'artilleria a Jueterbog. Com a comandant del 1r batalló del V Regiment d'Artilleria-SS Gille participà en la invasió de Polònia i en la campanya occidental. El 1940 comandà el regiment d'artilleria de la 5a Divisió Panzer SS, comandada pel SS-Obergruppenführer Felix Steiner.

Després de l'atac a la Unió Soviètica Gille, com a comandant d'una unitat avançada, arribà a la regió del Kuban rebé la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 8 d'octubre de 1942. Poc després comandaria la divisió Wiking (l'anterior 5a divisió Panzer SS) al front oriental. A inicis de 1944, Gille va ser instrmental en la retirada del seu comandament i d'altres de l'encerclat Grup Stemmermann a través de les "portes de l'infern a l'encerclament de la caldera de Korsun. Els soviètics superaven en molt a les tropes alemanyes, però fracassaren en tallar la seva retirada, encara que sí que van poder causar greus danys a les formacions alemanyes. Gille rebé els Diamants a la seva Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases el 19 d'abril de 1944. poc després de la seva fugida de la Bossa de Txerkassi, Gille i els membres del seu estat major van volar fins a la ciutat encerclada de Kòvel per organitzar la seva defensa davant les tropes de l'Exèrcit Roig. Sota el comandament de Gille les tropes de l'exèrcit i de les Waffen-SS van aconseguir mantenir una vigorosa defensa fins que el setge va aconseguir ser aixecat en aproximar-se unitats alemanyes des de l'oest.

Les seves tropes aguantaren a la frontera de la Prússia oriental amb les de la 3a Divisió Panzer SS Totenkopf i evità el planejat trencament soviètic cap a Berlín a la tardor de 1944, destruint una gran quantitat de tancs soviètics. El gener de 1945 Gille, com a comandant del IV. SS-Panzerkorps, format per les divisions SS 3a i 5a, van ser enviades a Hongria per intentar rellevar la ciutat assetjada de Budapest, missió que es demostrà impossible. Al març de 1945 comandà el IV SS Panzerkorps a la fracassada ofensiva del llac Balaton, i davant la contraofensiva soviètica, el seu cos va haver de recular cap a Àustria.

Quan el final de la guerra era evident, es dirigí cap a les tropes estatunidenques per evitar rendir-se a les soviètiques. Durant 3 anys va ser presoner dels americans, fins al seu alliberament al maig de 1948.

Curiosament, si bé era membre del Partit Nazi des dels inicis, Gille era conegut per ser apolític. Segons Heiz Höhne, Gille era un enigma i un "Nur-Soldat" (soldat i res més), que en una ocasió amenaçà un Weltanschauungsoffizier (oficial polític d'adoctrinament) que l'equip de neteja recolliria els seus uniformes i les seves coses i els faria fora de la unitat.

Gille va ser molt apreciat per les seves qualitats i habilitats tàctiques. Comandà les unitats de les Waffen-SS a nivell de regiment, divisió i cos amb distinció durant la guerra. Gille era popular entre els seus homes per la seva valentia personal; i era conegut pel bastó que habitualment portava.

Després de la guerra treballà per un diari fins al 1958. També va tenir una petita llibreria. Gille va ser el fundador d'una revista per a veterans de la divisió Wiking, la "Wiking Ruf".

El 26 de desembre de 1966 Herbert Otto Gille va morir a causa d'un atac de cor a Stemmen, prop de Hannover. Va ser enterrat al cementiri local de Stemmen.

Sumari de la carrera

Historial de promocions

Leutnant: 27 de gener de 1915

Oberleutnant: 31 de marc de 1919

SS-Anwärter: Desembre de 1931

SS-Scharführer: 1932

SS-Untersturmführer: 20 d'abril de 1933

SS-Obersturmführer: 20 d'abril de 1935

SS-Hauptsturmführer: 9 de novembre de 1935

SS-Sturmbannführer: 20 d'abril de 1937

SS-Obersturmbannführer: 19 d'octubre de 1939

SS-Standartenführer: 30 de gener de 1941

SS-Oberführer: 1 d'octubre de 1941

SS-Brigadeführer und Generalmajor der Waffen-SS: 9 de novembre de 1942

SS-Gruppenführer und Generaleutnant der Waffen-SS: 9 de novembre de 1943

SS-Obergruppenführer und General der Waffen-SS: 9 de novembre de 1944

Condecoracions

Creu de Ferro 1914 de 2a Classe

Creu de Ferro 1914 de 1a Classe

• Anell d'Honor de les SS

Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe

Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 8 d'octubre de 1942 com SS-Oberführer i comandant del SS-Artillerie-Regiment 5 "Wiking"^{[1][Note 1]}

Fulles de Roure – 1 de novembre de 1943 com a SS-Brigadeführer i Generalmajor de les Waffen-SS, i comandant de la SS-Panzergrenadier-Division "Wiking" (315è)^[2][3]

Espases – 20 de febrer de 1944 com a SS-Gruppenführer i Generalleutnant de les Waffen-SS, i comandant de la SS-Panzergrenadier-Division "Wiking" (47è)^[2][4]

Diamants – 19 d'abril de 1944 com a SS-Gruppenführer i Generalleutnant de les Waffen-SS, i comandant de la SS-Panzergrenadier-Division "Wiking" (12è)^[2][5]

• Insígnia de l'Assalt General (1941)

Medalla del 13 de març de 1938

Medalla de l'1 d'octubre de 1938

Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42

Creu d'Honor 1914-1918 (1934)

Creu Alemanya d'Or (1942)

Creu del Mèrit de Guerra de 2a i 1a classes (Brunswick)

Orde de la Creu de la Llibertat de 1a classe amb Espases (Finlàndia)

2 mencions al Wehrmachtbericht (6 d'abril de 1944 i 2 de setembre de 1944)

Notes

Referències

Citacions

Bibliografia

Enllaços externs

• «Lexikon der Wehrmacht». Herbert Otto Gille. [Consulta: 28 maig 2007].