Imbolc

Plantilla:Infotaula esdevenimentImbolc
Imatge
Tipusdia festiu
Celtic tradition (en) Tradueix
festa pública Modifica el valor a Wikidata
Diafirst Monday in February (en) Tradueix
1r de febrer Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccióilla d'Irlanda, Escòcia i Gal·les Modifica el valor a Wikidata
Part d'una sèrie de
Mitologia celta
  • Politeisme
  • Deïtats (Llista)
  • Animisme
Mitologia gaèlica
  • Irlandesa
  • Escocesa
  • Tuatha Dé
  • Fomhoraigh
  • Mitologia i folklore de les Hèbrides
  • Cicle Mitològic
Mitologia britònica
  • Mabinogion
  • Trioedd Ynys Prydein
Conceptes
  • Més enllà
  • Part del campió
  • Geis
  • Imbas forosnai
  • Dama repugnant
  • Boirina màgica
  • Arbres sagrats
  • Transformació
  • Branca d'argent
  • Triple mort
  • Erm
  • Pou de saviesa
Vocacions religioses
Festivals
  • Imbolc
  • Gwyl Fair
  • Lughnasadh
  • Calan Awst
  • Categoria
  • Vegeu aquesta plantilla

Imbolc és un dels quatre principals festivals del calendari cèltic, associat amb el ritual de la «Fertilitat», També com el dia de Santa Brígida, i en temps més recents ha estat celebrat com el festival del foc, un dels vuit dies festius (quatre solars i quatre lunars) o sabats de la Roda de l'any neopagà. A Escòcia el festival és també conegut com a Latha Fhèill Brìghde, a Irlanda com Lá Fhéile Bríde i a Gal·les com Gwyl Ffraed.

L'Imbolc s'associa convencionalment amb l'1 de febrer encara que el festival cèltic comença el 31 de gener. En temps recents l'ocasió ha estat generalment celebrada pels pagans moderns l'1 o el 2 de febrer. Alguns neopagans relacionen aquesta celebració amb el punt mitjà entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera que actualment se celebra el 4 i el 5 de febrer.[1][2]

Origen cèltic

Creu de Brígida d'Irlanda, feta amb joncs del comtat de Down

L'evidència que l'Imbolc se celebrava es deriva de les col·leccions de folklore fetes durant el segle xix i principis del segle XX a Irlanda i Escòcia, a més d'estudis comparatius de costums similars a Escandinàvia. Com altres festivals del calendari cèltic en la tradició irlandesa, l'Imbolc se celebrava l'1 de febrer la qual cosa marcava el començament del dia d'acord amb els costums cèltics. El festival s'associa amb l'arribada del període de lactància de les ovelles, preparades a donar a llum a la primavera. Això pot variar fins a dues setmanes abans o després del començament de febrer. El nom en el llengua irlandesa significa «en el ventre» (i mbolg), referint-se a la gestació de les ovelles,[3] i és també un terme cèltic per a primavera. Un altre nom és Oimelc, que significa «llet d'ovella»;[4] significa també Brígida que es refereix a la deessa cèltica de la metal·lúrgia a l'honor de la qual el dia és sagrat.

La festivitat és una festa de llum, reflectint els dies cada vegada més llargs i l'esperança de la primavera. Tradicionalment s'il·luminen fanals en els fronts de les cases per uns quants minuts, i en els rituals sovint s'usen moltes veladoras.

Neopaganisme

Santa Brígida és la segona patrona d'Irlanda i el seu dia és el primer dia de primavera, La Feabhra. Els neopagans de diferents tradicions observen aquesta festivitat de diverses maneres. Tals formes de neopaganisme poden ser completament diferents i tenir diversos orígens, les seves representacions de l'Imbolc poden variar considerablement malgrat el nom similar. Alguns ho celebren d'una forma ho més propera possible als antics cèltics i cultures cèltiques modernes mantenen les tradicions.

A èpoques més recents l'Imbolc és generalment celebrat pels moderns pagans l'1 o 2 de febrer. Aquesta festivitat pot celebrar-se durant la Lluna plena prop del punt mitjà entre el solstici d'hivern i l'equinoccio de primavera, o quan les flors primaverales brollen a través de la neu.[5]

Recontruccionisme cèltic

Com altres tradicions reconstruccionistes, els pagans reconstruccionistes cèltics posen èmfasis en la precisió històrica.[6][7] Ells basen les seves celebracions i rituals en la tradició de les cultures cèltiques d'avui, així com a la investigació de les antigues creences politeistes cèltiques. Usualment celebren el festival quan se senten els primers indicis de la primavera o en la Lluna plena propera a aquest temps. Molts usen cançons i ritus tradicionals de fonts tals com The Silver Bough i The Carmina Gadelica. És especialment una època per honrar a la deessa, en el seu aspecte de Brígida, i molts dels seus seguidors escullen aquesta època de l'any per executar rituals en el seu honor.[7]

Wicca

La celebració de l'Imbolc a Marsden, West Yorkshire, febrer de 2007.

En la Wicca se celebra una variació de l'Imbolc com un dels quatre festivals de foc, que formen part dels vuit aquelarres («sabbats») de la Roda de l'any. L'Imbolc se celebra entre Yule (solstici d'hivern) i Ostara (equinocci de primavera). El punt mitjà astrológic precís en l'hemisferi nord és quan el Sol aconsegueix quinze graus d'Aquari. En l'hemisferi sud, el començament de la primavera és en el punt mitjà de la constel·lació del Lleó. En la Wicca diánica, l'Imbolc (també conegut com a Candelaria) és el temps tradicional per a les iniciacions.[8] En altres estils de Wicca és moment per rededicacions i promeses per a l'any esdevenidor. Aquesta festivitat està relacionada també amb la llet, per la qual cosa és tradició menjar formatge i productes làctics, i beure llet.

Vegeu també

Referències

  1. Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 p.38
  2. McNeill, F. Marian (1959, 1961) The Silver Bough, Vol.1–4. William MacLellan, Glasgow; Vol. 2, pp.11–42
  3. Chadwick, Nora K. (1970). The Celts. Harmondsworth: Penguin. p. 181. ISBN 0-14-021211-6
  4. Meyer, Kuno, Sanas Cormaic: an Old-Irish Glossary compiled by Cormac úa Cuilennáin, King-Bishop of Cashel in the ninth century (1912)
  5. Bonewits, Isaac (2006) Guía Esencial Bonewits al druidismo. Nueva York, Kensington Publishing Group ISBN 0-8065-2710-2 pp. 184-185
  6. McColman, Carl (2003)) Complete Idiot's Guide to Celtic Wisdom. Alfa Press ISBN 0-02-864417-4 p. 12
  7. 7,0 7,1 Bonewits, Isaac (2006) Bonewits's Essential Guide to Druidism. New York, Kensington Publishing Group ISBN 0-8065-2710-2. pp. 130-137
  8. Budapest, Zsuzsanna (1980) The Holy Book of Women's Mysteries ISBN 0-914728-67-9
  • Vegeu aquesta plantilla
Antics Celtes
Estudis celtes
Pobles
Llocs
Religió
Mitologia
Societat
  • Calendari
  • Dones
  • Llei
  • Militarisme (Militarisme gaèlic)
  • Monedes
Art
Celtes moderns
Renaixement cèltic
Llengües
Festivals
  • Vegeu aquesta plantilla
Temes de la mitologia celta
Part de {{Mitologies europees}}
Temes generals
Conceptes
  • Branca de plata
  • Creu celta
  • Curadmír
  • Edat del ferro britànica
  • Féth fíada
  • Geis
  • Imbas forosnai
  • Loathly lady
  • Terra bruta
  • Triple mort
Indrets
  • Annwn
  • Drom Asail
  • Mag Mell
  • Sídhe
  • Tír na nÓg
Armes
  • Caledfwlch
  • Claíomh Solais
  • Dyrnwyn
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Llança Lúin
Festivals
Religió
Creences
Vocacions
Deïtats
Supraregional
Britannia
  • Abandinus
  • Alaisiagae
  • Ancasta
  • Andraste
  • Belatucadros
  • Britannia
  • Cocidius
  • Coventina
  • Iouga
  • Latis
  • Nodens
  • Ricagambeda
  • Satiada
  • Senuna
  • Sulis
  • Vinotonus
  • Verbeia
  • Veteris
Gallia Aquitania
  • Abellio
  • Baco
  • Fagus
Gallia Belgica
Gallia Celtica
  • Anvallus
  • Atepomarus
  • Bricta
  • Icaunis
  • Luxovius
  • Nemetona
  • Moritasgus
  • Mullo
  • Naria
  • Robor
  • Sequana
  • Souconna
  • Smertrios
  • Telo
Gallia Cisalpina
  • Ambisagrus
Gallia Narbonensis
  • Artaius
  • Buxenus
  • Cathubodua
  • Lero et Lerina
  • Nemausus
  • Rudianos
Germania Inferior
  • Matronae Aufaniae
  • Gebrinius
  • Nehalennia
Gal·lècia
Figures
mitològiques
Governants
i guerrers
Cicle
mitològic
Figures
sobrenaturals
Tuatha Dé
Danann
Fomhoraigh
Altres
Invasors
Fir Bolg
  • Aengus mac Umor
  • Eochaid mac Eirc
  • Fiacha Cennfinnán
  • Fodbgen
  • Gann-Genann-Sengann
  • Rinnal
  • Rudraige
  • Sláine
  • Sreng
Milesians
  • Amergin Glúingel
  • Breogán
  • Éber
  • Érimón
  • Fénius Farsaid
  • Goídel Glas
  • Lámfhind
  • Míl
  • Scota
Criatures
  • Aes Síde
  • Enbarr
  • Failinis
  • Glas Gaibhnenn
Objectes
  • Areadbhar
  • Quatre Tresors
  • Fragarach
  • Lúin de Celtchar
  • Uaithne
Indrets
  • Més enllà
  • (Mag Mell
  • Tír na nÓg
  • Tech Duinn)
  • Brú na Bóinne
  • Pou de Connla
  • Tomba de Fintan
  • Teamhair
  • Toraigh
  • Uisneach
Texts
Cicle de
l'Ulster
Ulster
  • Conchobar mac Nessa
  • Amergin mac Eccit
  • Athirne
  • Blaí Briugu
  • Bricriu
  • Cathbad
  • Celtchar
  • Cethern mac Fintain
  • Conall Cernach
  • Cruinniuc
  • Cú Chulainn
  • Cúscraid
  • Deichtine
  • Deirdre
  • Fedelm
  • Fedlimid
  • Findchóem
  • Furbaide
  • Láeg
  • Leabharcham
  • Lóegaire Búadach
  • Mugain
  • Neas
  • Naoise
  • Sencha
  • Súaltam
Exiliats de
l'Ulster
  • Cormac Cond Longas
  • Dubthach Dóeltenga
  • Fergus mac Roích
Connacht
  • Medb
  • Ailill Finn
  • Ailill mac Máta
  • Bélchú
  • Cet mac Mágach
  • Etarcomol
  • Ferdiad
  • Findabair
  • Flidais
  • Fráech
  • Mac Cécht
  • Nera
Munster
  • Cú Roí
  • Conganchnes mac Dedad
  • Lugaid mac Con Roí
Altres
  • Achall
  • Aífe
  • Bláthnat
  • Conaire Mór
  • Cairbre Nia Fer
  • Connla
  • Dáire mac Fiachna
  • Emer
  • Éogan mac Durthacht
  • Erc mac Cairpri
  • Fedelm
  • Fir Fálgae
  • Forgall Monach
  • Garb mac Stairn
  • Lugaid Riab nDerg
  • Mesgegra
  • Nechtan Scéne
  • Scáthach
  • Uathach
Figures
sobrenaturals
Criatures
Armes
  • Caladbolg
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Lúin de Celtchar
Indrets
Texts
  • Aided Óenfhir Aífe
  • Compert Con Culainn
  • Fled Bricrenn
  • El Porc de Mac Da Thó
  • Mesca Ulad
  • Scéla Conchobair
  • Serglige Con Culainn
  • Táin Bó Cúailnge
  • Táin Bó Flidhais
  • Tochmarc Emire
  • Tochmarc Étaíne
  • Togail Bruidne Dá Derga
Cicle
fenià
Figures
sobrenaturals
Fianna
  • Caílte
  • Conán mac Lia
  • Conán mac Morna
  • Cumhall
  • Diarmuid
  • Fionn
  • Goll
  • Liath Luachra
  • Oisín
  • Oscar
Altres
  • Bodhmall
  • Cairbre Lifechair
  • Cas Corach
  • Cormac mac Airt
  • Dáire
  • Fíacha Sroiptine
  • Finn Eces
  • Fintan mac Bóchra
  • Gráinne
  • Liath Luachra
  • Muirne
  • Tadg mac Nuadat
Criatures
  • Airitech
  • Caoránach
  • Enbarr
  • Salmó del Coneixement
Indrets
Texts
  • Fotha Catha Chnucha
  • Els Fets de Juventut de Fionn
  • Fionn i Gráinne
  • La Persecució de Diarmuid i Gráinne
  • Cath Gabhra
  • Agallamh na Seanórach
  • Agallamh Bheag
  • Fianshruth
  • Cath Finntrágha
Figures
mitològiques
Bèsties
Ocells
  • Boobrie
Fades/Esperits
  • Aos Sí
  • Bean nighe
  • Bodach
  • Bou d'aigua
  • Brownie
  • Caoineag
  • Cat sìth
  • Cù Sìth
  • Dunnie
  • Each-uisge
  • Ghillie Dhu
  • Glaistig
  • Homes blaus del Minch
  • Kelpie
  • Nen canviat
  • Nuckelavee
  • Nuggle
  • Sea Mither
  • Selkie
  • Seonaidh
  • Shellycoat
  • Tangie
  • Trow
  • Wirry-cow
Sirenes
Gnoms
  • Peck
  • Redcap
Follets
  • Bauchan
Gegants
Governants
i guerrers
Texts i contes
Mabinogion
  • Pwyll Pendefig Dyfed
  • Branwen ferch Llŷr
  • Manawydan fab Llŷr
  • Math fab Mathonwy
Matèria de
Bretanya
  • Culhwch i Olwen
  • Preiddeu Annwfn
  • Owain, o La Dama de la Font
  • Geraint i Enid
  • Peredur fill d'Efrawg
  • El somni de Rhonabwy
  • Geraint fill d'Erbin
Altres
  • Llibre de Taliesin
  • Cad Goddeu
  • Tríades Gal·leses
  • El somni de Macsen Wledig
  • Englynion i Beddau
  • Contes de gegants
  • Lludd i Llefelys
Personatges
  • Afaon fab Taliesin
  • Amaethon
  • Arawn
  • Arianrhod
  • Artús
  • Afallach
  • Beli Mawr
  • Bleiddwn
  • Blodeuwedd
  • Bedwyr
  • Bendigeidfran
  • Branwen
  • Cai
  • Caradog ap Bran
  • Caswallawn
  • Ceridwen
  • Cigfa
  • Creiddylad
  • Culhwch
  • Cyhyraeth
  • Cyledr Wyllt
  • Cymidei Cymeinfoll
  • Cynon
  • Dôn
  • Drudwas
  • Dylan ail Don
  • Dywel fab Erbin
  • Edern ap Nudd
  • Efnysien
  • Elen
  • Elffin ap Gwyddno
  • Eliwlod
  • Eufydd
  • Euroswydd
  • Geraint
  • Gilfaethwy
  • Glewlwyd Gafaelfawr
  • Goewin
  • Gofannon
  • Goreu fab Custennin
  • Gronw Pebr
  • Gwawl
  • Gwern
  • Gwrhyr
  • Gwyddno Garanhir
  • Gwydion
  • Gwyn ap Nudd
  • Gwythyr
  • Gwalchmei
  • Hafgan
  • Hefeydd
  • Hueil mab Caw
  • Hychddwn
  • Hyddwn
  • Iddog ap Mynio
  • Idris
  • Llefelys
  • Lleu
  • Llyr
  • Lludd
  • Llwyd
  • Mabon
  • Madoc ap Uthyr
  • Macsen Wledig
  • Mallt-y-Nos
  • Manawydan
  • Math
  • Matholwch
  • Menw
  • Modron
  • Morfydd
  • Morfran
  • Nisien
  • Olwen
  • Penarddun
  • Penpingion
  • Peredur
  • Pryderi
  • Pwyll
  • Rhiannon
  • Saint Cyllin
  • Saint Eigen
  • Sanddef
  • Seithenyn
  • Taliesin
  • Tegid Foel
  • Teyrnon
  • Ysbaddaden
Animals i
criatures
  • Adar Llwch Gwin
  • Adar Rhiannon
  • Afanc
  • Cavall (Cafall, Cabal)
  • Ceffyl Dwr
  • Cewri
  • Coblynau
  • Coraniaid
  • Cwn Annwn
  • Cyhyraeth
  • Dreigiau
  • Gwyllgi
  • Gwyllion
  • Llamhigyn y Dwr
  • Morgens
  • Plentyn Newid
  • Pwca
  • Twrch Trwyth
  • Tylwyth Teg
Indrets
Miscel·lània
  • Excalibur (Caledfwlch)
  • Calderó del renaixement
  • Llech Ronw
  • Tretze Tresors de l'illa de Bretanya
General
Llegenda de
la villa d'Ys
  • Corentin de Quimper
  • Gradlon
  • Guénolé de Landévennec
  • Dahut
  • Malgven
  • Morvarc'h
  • Ys
Llegenda
artúrica
Figures
mitològiques
  • Ahès
  • Ankú
  • Annard Noz
  • Bugul-noz
  • Fada de les houles
  • Fada Margot
  • Fions
  • Groac'h
  • Jetin
  • Korrigan
  • Morgan
  • Tréo-Fall
Personatges
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}}